Vés al contingut

Descobert un mecanisme d'inhibició de la via de senyalització Smad

13 ag. 18

Images

Participants

Contact

Imatge
Press and Communications Officer
Tel.+34 93 40 37255
  • Un grup d'investigadors, liderats per Maria Macias, investigadora ICREA de l'IRB Barcelona, detalla el mecanisme que fa servir el factor TGIF1 per inhibir la funció de les proteïnes Smad
  • El treball, que ha utilitzat tècniques de biologia molecular i estructural per estudiar aquesta interacció s'ha publicat a Nucleic Acids Research

Conèixer el mecanisme d'interacció entre les proteïnes Smad, involucrades en molts aspectes del desenvolupament cel·lular, i el seu principal inhibidor, la proteïna TGIF1, obre la via al disseny de molècules específiques per tractar un ampli espectre de condicions o alteracions mèdiques. El laboratori de Caracterització estructural de complexos macromoleculars de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), ha detallat aquest mecanisme d'interacció i ha confirmat que TGIF1 inhibeix les proteïnes Smad, ocupant la regió que s'uneix a l'ADN. Si les proteïnes Smad no poden unir-se a l'ADN, no són capaces de realitzar la seva funció com a factors de transcripció i es bloqueja així la cascada de senyalització de TGF- β.

 

Una via de senyalització gairebé universal

Les vies de senyalització estan formades per un grup de biomolècules que treballen juntes per controlar una o més funcions de les cèl·lules. En una via de senyalització una molècula activa i/o interacciona amb altres, aquestes al seu torn activen a altres i així successivament en el que es coneix com un efecte cascada.

Les proteïnes Smad formen part de la via de senyalització orquestrada per la família d'hormones TGF-β, i està conservada en tots els animals multicel·lulars. Les Smads formen una família de factors de transcripció que activen i inhibeixen la transcripció de gens influint en aspectes clau com el desenvolupament embrionari, la regeneració de teixits i la resposta immunitària. La proteïna TGIF1 és un dels principals factors coneguts fins ara que inhibeix a les proteïnes Smad i, en cas de mutació, es relaciona amb l’holoprosencefalia (una malformació congènita greu del cervell i la cara) així com amb la progressió de tumors en diversos tipus de càncers.

"Creiem que el nostre estudi serà de gran interès per a molts grups a tot el món que estan estudiant l'impacte de la senyalització TGF- β en el càncer i altres malalties", apunta Maria Macias.

 

Una interacció sinèrgica

La interacció entre les Smads i la TGIF1 s'havia predit en nombrosos treballs anteriors mitjançant experiments bioquímics i cel·lulars. L'equip d'investigadors liderat per Macias, ha utilitzat tècniques de biologia molecular i estructural com els raigs-X i la ressonància magnètica nuclear (NMR) per conèixer en detall la interacció.

Aquest estudi ha confirmat que les Smads tenen múltiples llocs d'interacció, que poden actuar sinèrgicament, augmentant així la complementarietat i l'especificitat de les unions. Una altra conclusió destacada és que les regions que prèviament es considerava que tenien la funció d'unir-se exclusivament a l'ADN, s'ha vist que també participen en interaccions amb altres proteïnes i cofactors, "La identificació dels llocs d'unió de Smads per als cofactors revelaria la presència de noves regions diana que podrien utilitzar-se com a objectius terapèutics", explica Maria Macias.

 

El projecte ha comptat amb la participació de la Unitat de recerca en síntesi asimètrica i s'ha finançat amb fons competitius del Ministeri d'Economia i Competitivitat (ara Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats), fons BiomMedTec de l'obra social 'la Caixa', la Fundació BBVA, CERCA, amb una beca predoctoral 'la Caixa' i postdoctoral Marie Sklodowska-Curie COFUND i amb fons ICREA.

 

Article de referència:

Ewelina Guca, David Suñol, Lidia Ruiz, Agnieszka Konkol, Jorge Cordero, Carles Torner, Eric Aragon, Pau Martin-Malpartida, Antoni Riera and Maria J. Macias

TGIF1 homeodomain interacts with Smad MH1 domain and represses TGF- β signaling
Nucleic Acids Research (2018) DOI: 10.1093/nar/gky680

 

IRB Barcelona

L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per oferir solucions pioneres a necessitats mèdiques no resoltes en el càncer i altres malalties vinculades a l’envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la sociedad a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 treballadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).