Images
Un equip liderat pels investigadors ICREA, Salvador Aznar Benitah i Fran Supek conclou que cal anar amb compte amb els fàrmacs que inhibeixen els factors epigenètics.
Publicada a Nature Cell Biology, la recerca és una col·laboració entre un laboratori biomèdic i un computacional de l'IRB Barcelona.
El càncer es desenvolupa per l'acumulació de mutacions en les nostres cèl·lules. Aquestes mutacions no estan distribuïdes de forma homogènia en els nostres cromosomes, sinó que certes regions emmagatzemen moltes més que altres.
Un estudi liderat per l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i publicat a la revista Nature Cell Biology, es va proposar esbrinar si l'obertura de la cromatina (complex format per l'ADN unit a proteïnes) és el factor que determina si una regió acumula més o menys mutacions. La conclusió ha estat que els fàrmacs que inhibeixen els factors epigenètics -la funció és regular si l'ADN està més obert o més tancat- podrien estar alterant el patró i nombre de mutacions que acumulen els tumors, la que podria "resultar fins i tot pitjor per als pacients", escriuen els investigadors.
L'estudi adverteix que cal tenir especial atenció amb aquests fàrmacs, ja que si bé l'efecte antitumoral pot ser positiu al principi, podria desembocar més endavant en l'aparició de tumors més agressius.
"No diem que això vagi a ocórrer en tots els casos, però és una cosa que cal estudiar més a fons abans de decidir si els fàrmacs dirigits a factors epigenètics s'han de dur a la clínica o no", afirma Salvador Aznar Benitah, cap del laboratori de Cèl·lules Mare i Càncer de l'IRB Barcelona.
L'estudi també assenyala que l'obertura de la cromatina resulta en modificacions genètiques de grans dimensions com duplicacions o pèrdua de diferents zones de l'ADN. Van veure que a causa d'aquest efecte, les cèl·lules tumorals es ressentien i els tumors deixaven de créixer, en un principi, davant la inhibició del factor epigenètic.
"Aquesta observació portaria a pensar que es tracta d'una bona diana terapèutica antitumoral. No obstant això, la inestabilitat genòmica va comportar al seu torn l'aparició de cèl·lules tumors mutades que al final van desenvolupar tumors molt agressius", sosté Alexandra Avgustinova, investigadora postdoctoral de l'IRB Barcelona i primera autora de l'article.
Aquesta recerca s'ha realitzat en col·laboració entre un laboratori biomèdic i un computacional "Són col·laboracions cada vegada més necessàries per estudiar el genoma dels tumors, les causes de les mutacions en els tumors i el desenvolupament de possibles noves teràpies antitumorals", assenyala Fran Supek, cap del laboratori Genome Data Science de l'IRB Barcelona.
L'estudi ha comptat amb el finançament del Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles en anglès), la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Ciència a través de fons FEDER, la Fundació Botín i Banco Santander Universitats. Alexandra Avgustinova té el suport d'una beca postdoctoral Marie-Curie i una beca de MINECO.
Article de referència:
Alexandra Avgustinova, Aikaterini Symeonidi, Andrés Castellanos, Uxue Urdiroz-Urricelqui, Llorenç Solé, Mercè Martín, Ivan Pérez-Rodríguez, Neus Prats, Ben Lehner, Fran Supek and Salvador Aznar Benitah
Loss of G9a preserves mutation patterns but increases chromatin accessibility, genomic instability and aggressiveness in skin tumours
Nature Cell Biology (2018). DOI: 10.1038/s41556-018-0233-x
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
