Molts tractaments contra el càncer, com TRAIL, tracten d'induir un tipus de mort cel·lular coneguda com a apoptosi.
Un equip de l'IRB Barcelona, liderat per Antonio Zorzano, ha demostrat que la proteïna TP53INP2 és un inductor de l'apoptosi rellevant en tractaments de quimioteràpia.
Les cèl·lules canceroses es caracteritzen per ser capaços d'evitar l'apoptosi, un tipus de mort cel·lular programada que permet a l'organisme eliminar les cèl·lules danyades. Moltes investigacions de nous tractaments de quimioteràpia tracten d'induir apoptosi per eliminar les cèl·lules canceroses o, almenys, reduir la mida del tumor. Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han demostrat que la proteïna TP53INP2 té un paper important en la inducció de mort cel·lular. Això podria ser rellevant en el tractament contra certs tipus de càncer.
"Observem que alts nivells de TP53INP2 en les cèl·lules, portaven a una acceleració de l'apoptosi quan certs receptors situats a la membrana cel·lular estaven activats, mentre que les cèl·lules que no tenen aquesta proteïna són més resistents a la mort" comenta Antonio Zorzano, cap del laboratori de Malalties Metabòliques Complexes i Mitocondris de l'IRB Barcelona.
Aquest estudi, publicat a la revista EMBO Journal, descriu com aquesta proteïna podria augmentar l'eficàcia de certs tractaments de quimioteràpia com és el cas de TRAIL. "Vam demostrar que TP53INP2 permet que les cèl·lules canceroses siguin més sensibles a diferents inductors de mort cel·lular, inclòs TRAIL" explica Saska Ivanova, investigadora postdoctoral de l'IRB Barcelona i primera autora d'aquest treball.
TRAIL és una teràpia amb un gran potencial com a possible tractament contra el càncer, ja que aquesta proteïna és capaç d'induir selectivament la mort de cèl·lules canceroses. Des del seu descobriment el 1995, molts assajos clínics s'han centrat en aquest fàrmac; però, no tots els pacients amb càncer responen a aquest tractament. Investigadors de l'IRB Barcelona han confirmat la relació entre alts nivells de TP53INP2 i una millor resposta al tractament amb TRAIL en cèl·lules canceroses de fetge i de mama.
Un dels problemes que planteja TRAIL és la necessitat d'identificar els pacients en els quals hi hauria una resposta favorable a aquest tractament, ja que en alguns tipus de càncer pot fins i tot afavorir la progressió tumoral. "Proposem a la proteïna TP53INP2 com un possible marcador que permeti identificar pacients que es podrien beneficiar del tractament amb TRAIL" afegeix Antonio Zorzano, catedràtic de la Universitat de Barcelona i investigador del programa CIBERDEM.
La medicina personalitzada, que permeti adaptar el tractament mèdic a les característiques individuals de cada pacient, es presenta com una de les estratègies sanitàries amb major potencial. Saber a quin tipus de càncer ens enfrontem i triar el tractament més eficaç en cada cas, augmenta la supervivència dels pacients. No obstant això, encara falten biomarcadors. En aquest sentit, aquest estudi ofereix una via per a la selecció de tractaments personalitzats.
"Ara estem estenent l'estudi a altres tipus de càncer, com el de pulmó, per confirmar si TP53INP2 també millora la resposta al tractament amb TRAIL en diferents cèl·lules canceroses" afegeix Saska Ivanova.
L'estudi ha comptat amb el finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (abans MINECO), CIBERDEM ("Institut de Salut Carlos III"), la Generalitat de Catalunya, INFLAMES, l’Institut de Salut Carlos III, INTERREG IV-B- SUDOE-FEDER i la Fundació "la Caixa".
Article de referència:
Saška Ivanova, Mira Polajnar, Alvaro Jesus Narbona-Perez, Maria Isabel Hernandez-Alvarez, Petra Frager, Konstantin Slobodnyuk, Natalia Plana, Angel R. Nebreda, Manuel Palacin, Roger R. Gomis, Christian Behrends and Antonio Zorzano.
Regulation of death receptor signaling by the autophagy protein TP53INP2
EMBO Journal (2019) doi: 10.15252/embj.201899300
El diari Público, El Punt Avui i La Sexta, entre altres mitjans, han publicat una notícia sobre el recent estudi liderat per l'investigador ICREA de l'IRB Barcelona, Cayetano González, en el què han identificat possibles reguladors de les diferències en tumors associades al sexe de l'individu, utilitzant com a model la mosca del vinagre, Drosophila melanogaster. L'estudi, publicat a Science Advances, compara a nivell molecular tumors cerebrals de mosques mascle i femella i identifica proteïnes responsables del diferent grau d'agressivitat.
Comprendre les bases moleculars de les diferències en incidència i supervivència al càncer entre homes i dones és important per trobar tractaments específics i més efectius.
L'estudi, publicat a Science Advances, compara a nivell molecular tumors cerebrals de mosques mascle i femella i identifica proteïnes responsables del diferent grau d'agressivitat.
La cadena de ràdio COPE, el diari ABC, RTVE i l'agència de notícies científiques SINC, entre altres mitjans, han publicat una notícia sobre l'estudi liderat per Xavier Salvatella, cap del Laboratori de Biofísica Molecular de l'IRB Barcelona, que suggereix que la xaperona Hps70 pot ser una atractiva diana terapèutica per al tractament de la malaltia de Kennedy, una malaltia neuromuscular minoritària, així com del càncer de pròstata resistent a castració.
