Les metàstasis del càncer comencen a mostrar vulnerabilitats

Cèl·lules mare tumorals, en verd (G. Turon, IRB Barcelona)
Cèl·lules mare tumorals, en verd (G. Turon, IRB Barcelona)

Avenços en evasió immunològica, metabolisme i latència de les cèl·lules tumorals metastàtiques permeten identificar dianes potencials per assajar teràpies.

Vint dels científics més destacats del món en metàstasi del càncer es troben a Barcelona convidats per l’IRB Barcelona i la Fundació BBVA.

Després de la reunió científica, l’IRB Barcelona i ESADE han organitzat una sessió per debatre com traslladar la recerca científica a la societat.

Aquest dilluns ha començat a Barcelona la reunió científica “Mecanismes de la metàstasi” que fins demà dimecres congrega a porta tancada una selecció dels principals investigadors mundials de les metàstasi del càncer convidats per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i la Fundació BBVA.

Els organitzadors de la 32ena Conferència Barcelona BioMed, Joan Massagué, director del Sloan Kettering Institute de Nova York, Roger Gomis i Salvador Aznar Benitah, ambdós investigadors ICREA de l’IRB Barcelona, coincideixen a dir que “els últims avenços són una oportunitat sense precedents per començar a dissenyar teràpies específiques per a les metàstasis.” La majoria de fàrmacs que s’usen per atacar les metàstasis són els mateixos que s’usen pel tumor primari i s’ha vist que són poc eficients. La dada que el 90% de les morts associades al càncer són degudes a les metàstasis dona la dimensió del problema mèdic, social i científic que representen.

Els principals avenços s’han fet en el coneixement de la capacitat de les cèl·lules metastàtiques per evadir el sistema immunitari, les pertorbacions del metabolisme per aconseguir l’energia suficient per esdevenir metastàtiques i en entendre què fa que puguin mantenir-se latents fins que es desperten de nou i generar tumors en òrgans distants. Els avenços científics en aquests i altres mecanismes associats a la progressió del càncer permetrà identificar i assajar possibles solucions.

El sistema immune: L’aliat evadit

Per a Joan Massagué, també president del Comitè Científic Extern de l’IRB Barcelona, una de les preguntes més urgents és determinar el rol del sistema immunitari: “El meu punt de vista actual és que la metàstasi sorgeix d’una confrontació entre cèl·lules mare regeneratives malignes i la immunitat que impedeix la seva supervivència i creixement. Quan la immunitat perd la partida, el resultat és la regeneració del tumor a distància. Explicar com aconsegueixen pervertir el sistema immunitari és clau”, descriu.

Un dels avenços recents en immunoteràpia, l’ha proporcionat l’investigador ICREA de l’IRB Barcelona, Eduard Batlle, en un estudi publicat a Nature. Els investigadors han identificat en càncer de còlon avançat la molècula responsable de que les cèl·lules tumorals de còlon escapin a l’acció del sistema immunitari i han aconseguit revertir la situació, prevenint la generació de metàstasis i fins i tot curant-les en models experimentals. “Ara el repte és traslladar-ho als pacients”, explica Batlle.

Identificar les fonts d’energia de l’enemic

“En els propers anys veurem un avenç important en entendre perquè les cèl·lules metastàtiques mostren un metabolisme especial”, assenyala Salvador Aznar Benitah, de l’IRB Barcelona. Les cèl·lules tumorals necessiten molta energia per fer metàstasis en llocs distants i guanyen alteracions genètiques per fer-se més fortes. Identificar aquestes alteracions que les distingeix de la població tumoral sense capacitat invasiva és una de les batalles científiques. “D’aquest coneixement es desenvoluparan teràpies dirigides a atacar les seves vulnerabilitats metabòliques”, assegura.

Aznar Benitah pot haver-ne trobar una: el seu equip va revelar en un estudi a Nature que les cèl·lules tumorals tenen dependència dels greixos per iniciar metàstasi i que aquests greixos són absorbits a través d’una proteïna que es localitza en la seva superfície. Ara aquesta proteïna és una diana terapèutica potencial per atacar-les. En col·laboració amb una empresa del Regne Unit, s’estan desenvolupant compostos amb l’objectiu de poder fer assajos clínics amb pacients en un període de 3 a 5 anys.

La malaltia adormida

El fenomen es coneix com a latència. Moltes cèl·lules metastàtiques queden escampades i són asimptomàtiques, potser durant anys, abans no desperten i fan nous tumors. Identificar-les, detectar-les i esbrinar allò que fa que estiguin adormides o què les fa despertar pot oferir solucions terapèutiques.

En un estudi recent, l’equip de Roger Gomis ha descrit una proteïna que manté adormides les cèl·lules metastàtiques del tumor de mama més predominant. “Aquest coneixement ens fa pensar en dues opcions plausibles: identificar les pacients amb alt o baix risc de patir metàstasi i ajustar el tractament segons aquest risc, o també mirar de mimetitzar la funció del mecanisme que mantingui les metàstasis latents per més temps”, resumeix.

Prevenir, curar, cronificar?

Aconseguirem prevenir, curar o cronificar les metàstasis? “Les tres coses en aquest ordre de preferència”, opina Joan Massagué. Roger Gomis posa com a exemple l’avenç que es podria fer aviat en prevenció de metàstasis de càncer de mama a os. “Un dels pocs tractaments específics que hi ha és per a les metàstasis a l’os de tumors de mama”, explica. “Al laboratori vam identificar una proteïna que és indicadora de les pacients que tenen el risc més alt de fer metàstasi de mama a os. Ara s’estan fent assajos clínics per veure si aquest tractament per a metàstasis es pot administrar abans i prevenir-les”, detalla Gomis.

“Però res és fàcil”, recorda Aznar Benitah. Els científics estan observant que els tumors s’adapten i es fan resistents a diferents tractaments o que alguns tumors tenen ja una o diverses cèl·lules resistents a qualsevol teràpia. “En tot cas, per avançar en prevenció, curació o cronificació cal que treballem més junts els investigadors bàsics, els clínics i els metges”, opina.

“El repte de la metàstasi: de la recerca a l’impacte social”

Dimecres a la tarda, un cop finalitzada la Conferència BioMed, l’IRB Barcelona ha organitzat un acte conjunt amb ESADE per obrir el problema de la metàstasi a sectors no específicament científics, com el de l’empresa, per explorar sinèrgies i guanyar velocitat.

Els investigadors de l’IRB Barcelona compartiran a ESADE els seus avenços i debatran sobre els reptes de la recerca en metàstasi i el seu impacte en la societat. A l'acte hi participaran personalitats de la ciència i la innovació, com Joan J. Guinovart, director de l'IRB Barcelona; Joan Massagué, director de l’SKI, president del Consell Assessor Extern de IRB Barcelona i membre del patronat del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST); Montserrat Vendrell, sòcia d'Alta Life Sciences, Andreu Mas-Colell, president de BIST, i Francisco Longo, director general adjunt d'ESADE Business School, entre altres.