Images
• La neuritina 1, una proteïna produïda pel teixit adipós marró, protegeix davant l’obesitat, la resistència a la insulina i la inflamació hepàtica en models animals d’estudi.
• El treball, que assenyala un nou mecanisme d’acció, s’ha publicat a la revista Nature Communications.
És possible tractar l’obesitat sense necessitat de reduir la ingesta alimentària? Un estudi co-dirigit pel Dr. Antonio Zorzano i la Dra. Manuela Sánchez-Feutrie a l’IRB Barcelona assenyala que, almenys en models animals d’estudi, sí seria possible. Publicat a la revista Nature Communications, el treball revela que la neuritina 1, una proteïna fins ara vinculada al sistema nerviós, també es produeix en el teixit adipós marró. Allà actua com un potent activador de la despesa energètica, ajudant a protegir contra l’obesitat i altres malalties metabòliques.
A diferència dels tractaments actuals contra l’obesitat i la diabetis, com els fàrmacs Ozempic o tirzepatida, que actuen reduint la gana, la neuritina 1 actua incrementant la despesa energètica sense afectar la conducta alimentària. “El que hem observat és que, en augmentar l’expressió de neuritina específicament en el teixit adipós marró, els animals consumeixen més energia, cosa que impedeix l’acumulació de greix”, explica el Dr. Zorzano, també catedràtic de la Universitat de Barcelona i investigador del CIBERDEM.
Aquest augment del metabolisme es tradueix en una millora significativa de diversos paràmetres: menor guany de pes, major sensibilitat a la insulina i menor inflamació hepàtica, fins i tot en animals alimentats amb dietes hipercalòriques.
Neuritina 1: un nou actor en el metabolisme energètic
La neuritina 1 havia estat prèviament descrita com un factor implicat en la plasticitat neuronal. Tanmateix, aquest estudi demostra que també es produeix i actua en el teixit adipós marró, un tipus de greix especialitzat a generar calor mitjançant un procés anomenat termogènesi, que consisteix en la crema d’energia per mantenir la temperatura corporal, especialment en condicions de fred. En aquest context, la neuritina 1 actua promovent l’activitat mitocondrial i estimulant l’expressió de gens termogènics.
Per induir-ne l’expressió, l’equip va utilitzar un vector viral que dirigeix la sobreexpressió de neuritina 1 únicament en adipòcits termogènics. El resultat va ser una activació sostinguda del metabolisme sense reduir la ingesta, ni alterar l’activitat física dels animals.
“Aquesta descoberta suggereix que aquesta proteïna podria tenir un gran valor terapèutic per tractar l’obesitat i les seves comorbiditats, com la diabetis tipus 2 o el fetge gras, mitjançant un mecanisme completament diferent dels actuals”, destaca la Dra. Sánchez-Feutrie.
Implicacions en salut humana
A més dels resultats en models animals, dades genètiques humanes revelen que la neuritina 1 també es relaciona amb la predisposició a l’obesitat. Aquesta dada reforça la rellevància del descobriment més enllà del laboratori. L’equip explora activament el desenvolupament d’una potencial teràpia basada en aquesta troballa.
L’estudi ha comptat amb la col·laboració de múltiples plataformes científiques de l’IRB Barcelona, com la de Bioinformàtica i Bioestadística, Genòmica Funcional, Expressió de proteïnes i Histopatologia; així com amb la participació d’investigadors d’institucions internacionals com el CNRS (França), el Karolinska Institutet (Suècia) i la Universitat de Houston (EUA).
Nota de context: Aquest projecte de recerca es troba en estadis inicials. Tot i que els resultats són prometedors, caldrà dur a terme estudis addicionals abans de plantejar possibles aplicacions terapèutiques en humans.
Article de referència:
Identification of Neuritin 1 as a local metabolic regulator of brown adipose tissue
Manuela Sánchez-Feutrie, Montserrat Romero, Sónia R. Veiga, Núria Borràs-Ferré, Nick Berrow, Martina Ràfols, Noemí Giménez, Andrea Rodgers-Furones, Alba Sabaté-Pérez, Angela Rodríguez, Luis Rodrigo Cataldo, Hans Burghardt, David Sebastián, Natàlia Plana, Vanessa Hernández, Laura Isabel Alcaide, Óscar Reina, Maria J. Monte, José Juan G. Marin, Manuel Palacín, Remy Burcelin, Per Antonson, Jan-Ake Gustafsson, Antonio Zorzano.
Nature Communications (2025) DOI: 10.1038/s41467-025-62255-2
IRB Barcelona
L’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) treballa per aconseguir una vida lliure de malalties. Desenvolupa una recerca multidisciplinària d’excel·lència per curar el càncer i altres malalties vinculades a l'envelliment. Treballa establint col·laboracions amb la indústria farmacèutica i els principals hospitals per fer arribar els resultats de la recerca a la societat a través de la transferència de tecnologia, i du a terme diferents iniciatives de divulgació científica per mantenir un diàleg obert amb la ciutadania. L’IRB Barcelona és un centre internacional que acull al voltant de 400 investigadors de més de 30 nacionalitats. Reconegut com a Centre d'Excel·lència Severo Ochoa des de 2011, és un centre CERCA i membre del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST).
